E'bella la strada per chi camina, è bella la strada per chi va,
è bella la strada che porta a casa e dove ti aspettano già.
E'gialla tutta la campana ed ho già nostalgia di te;
ma dove vado c'è chi aspetta, così vi porto dentro de me...
Porto con me le mie canzoni ed una storia cominciata:
è veramente grande Dio, è grande questa nostra vita!
(traducción)
¡Qué hermoso es el camino para quien lo recorre, qué hermoso es para quien avanza!
¡Qué hermoso es el camino que lleva a casa, donde ya te esperan!
Los campos están dorados y tengo nostalgia de ti;
pero adonde voy alguien me espera, por eso os llevo dentro de mí...
Llevo conmigo mis canciones y una historia comenzada:
¡cuán grande es Dios, cuán grande es nuestra vida!
è bella la strada che porta a casa e dove ti aspettano già.
E'gialla tutta la campana ed ho già nostalgia di te;
ma dove vado c'è chi aspetta, così vi porto dentro de me...
Porto con me le mie canzoni ed una storia cominciata:
è veramente grande Dio, è grande questa nostra vita!
(traducción)
¡Qué hermoso es el camino para quien lo recorre, qué hermoso es para quien avanza!
¡Qué hermoso es el camino que lleva a casa, donde ya te esperan!
Los campos están dorados y tengo nostalgia de ti;
pero adonde voy alguien me espera, por eso os llevo dentro de mí...
Llevo conmigo mis canciones y una historia comenzada:
¡cuán grande es Dios, cuán grande es nuestra vida!
3 comentarios:
Bé, sincerament, m'ha encantat la cançó. En el moment en que la he acabada d'escoltar, he començat a buscar informació d'aquest senyor, Claudio Chieffo. No és un cantant conegut però les seves lletres i les seves cançons parlen d'amor, amistat, vida, de la nostra realitat. Suposo que pel fet de fer música d'inspiració cristiana i per àmbit litúrgic, ha fet que no tingui tant de prestigi. Malauradament, estic llegint que va morir fa un any.
Bé, è bella la strada parla de la vida, aquest camí pel qual tots hem de passar dia rera dia amb optimisme i alegria, tot i les adversitats, dificultats o problemes que puguem tenir.
El senyor Chieffo és cristià i sap que la vida és un do d'un valor incalculable que Déu ens dóna a cadascú de nosaltres i ben plasmat ho deixa a la cançó: " Qué hermoso es el camino para quien lo recorre" i "cuán grande es nuestra vida".
La vida del cristià és una vida de fe, una vida amb un final feliç sabent que Déu t'està esperant després de la mort. I bé recalca que, el que ell ha viscut a la terra, només és el principi de la seva "història": "Llevo conmigo mis canciones y una historia comenzada".
Tot i això, hi ha una part que no es comprèn molt bé, i es que què són els camps daurats? i per què té nostàlgia de Déu si sempre el porta al seu cor?
Personalment crec que aquesta cançó, que va veure la llum mesos abans de la seva mort, el que ens vol explicar és que li dóna gràcies a Déu per la vida que li ha "regalat" i que ell sempre li ha tingut dins seu. Amb "els camps daurats" voldrà dir que tot ja està fet a la seva vida i "la nostàlgia" serà que ja té ganes d'arribar a estar al seu costat (costat de Déu).
Sembla dir amb "porto amb mi les meves cançons" que només s'emportà això de la seva vida, com si no hi hagués hagut cap altra felicitat que Déu i les seves cançons.
Finalment, com a conclusió, vull dir que em sap molt de greu que estigui mort ja que les seves lletres són un exemple per a tota persona i amb les quals s'ha d'aprendre molt de la vida, concretament, de la vida del cristià. Hem d'aprendre molt d'ell en el fet que Déu és el nostre Pare, que la vida és un regal i que l'hem d'aprofitar i gaudir amb felicitat i bona cara.
El final del camí no és un final en sí, sinó el principi d'una llarga "vida".
Recomano a tothom que escolti la lletra i que la llegeixi en italià. I si algú vol, que busqui més lletres d'aquest cantant.
És difícil resumir el que és la vida de l'home a la terra en un text. Però aquest home, Claudio Chieffo, no tan sols s'ensurt si no que ho fa en no més de tres paràgrafs.
Es tracta d'un autor cristià,i per tant, ho fa des d'un punt de vista cristià. Veu la vida de l'home a la terra com un camí, que s'ha de seguir fins arriba al si de Déu.
Podem dividir el tres parts. El primer paràgraf, descriu el que és la vida, diu que és un camí fermòs, fermòs per qui camina i avança. Hem sobta que digui que ho sigui per que avança, llavors la pregunta que jo faria a aquest home és, i què cal fer per avançar?
Jo penso, que cal creixer com a persona, tractant amb la resta de gent i tenir uns objectius en un futur, però sempre tenint de vista el present ja que com deia Yoda al video, no viure al present ens fa vells.
A la segona part, parla del que ens espera a la fi del camí. Diu " Tengo nostalgia de ti" fa una referència clara a Déu, té nostalgia perquè no es troba al costat de Déu, si no que està al fi del camí. Si més no, mai es troba sol ja que encara que es troba al fi del camí, el porta dins seu.
La darrera part parta del que s'emporta amb ell un cop acabat el camí. S'emporta les seves cançons, és a dir, els fets. Fa uns dies, el mossen parlava del que ens portarem un cop arribi la mort. Deia que per moltes coses que fem al llarg de la nostra vida, l'únic que quedarà un cop hagim expirat, serà les bones obres y la marca que deixa en les persones que ens envolten.
L'últim punt a destacar és la frase de tancamen " Cuán grande es Dios,cuán grande es nuestra vida"
La messura de la nostra vida, no la dona si hem aconseguit ser cap d'una empresa, tenir l'ultim model de Ferrari o guanyar la lliga. La messura vindrà donada per les nostres bones obres, i darrere d'aquestes bones obres estarà l'ajut i la voluntad de déu.
Publicar un comentario