No sé si has ido alguna vez a buscar níscalos por la montaña. Los amigos, que son los que siempre arrastran de uno para hacer cosas insospechadas, consiguieron de mí que me levantara temprano y me vistiera de excursión con el objetivo de 'cazar' níscalos por el campo.Lo primero que hicieron conmigo es enseñarme a mirar, enseñame a buscar. Me presentaron un ejemplar y me dieron algunas pistas de dónde existían más posibilidades de encontrar estas preciadas criaturas. Si no me hubieran enseñado a mirar, ni siquiera hubiera podido empezar la búsqueda. Detectar las formas del níscalo entre las ramas caídas de los árboles y las hojas muertas, apreciar sus formas requiere una vista avezada. Al final del día pude comprobar que no todos habíamos tenido la misma suerte; ni la misma vista. Mis amigos consiguieron recoger una bolsa -más grande que la mía- con los níscalos que yo me iba dejando sin descubrir en mi camino... Tenían la vista entrenada, sabían lo que buscaban...
En la búsqueda que pretendemos hacer a lo largo de este curso es importante saber que buscamos una persona, no una cosa, ni un tema, ni una lección, ni un experimento... Nuestros ojos deben entrenarse al encuentro con un ser personal.
Cuando miramos a una persona no lo hacemos de la misma manera que cuando miramos un problema de matemáticas, o un problema de física, o un texto de latín... Cada persona es un misterio que no acabamos nunca de descubrir del todo. Un problema de matemáticas o tiene solución o no la tiene, pero si la tiene se acaba el problema.
No ocurre así con las personas.
Cuando nos encontramos con una nueva persona, si queremos conocerla, es importante dejar de lado nuestros prejuicios. Si la miramos con recelo, nunca descubrimos su verdadero rostro. La persona de Jesús no la vas a descubrir con lo que yo te explique, sino por lo que tú descubras con tu trato personal con Él.
Eso es lo que han hecho todos los santos desde el principio, encontrarse con Jesús, y compartir su vida.
1 comentario:
Penso que és un bon moment per escollir aquesta opció per desenvolupar després d'haver arribat gairebé al final de les nostres etapes estudiantils.
Però el que és important després de tots aquests anys al col·legi no és només els coneixements adquirits sinó la nostra capacitat de relació amb els altres i el fet d'estar formats en molts sentits pel que la vida ens pugui mostrar, per qualsevol situació.
Jo d'aquest text en puc extraure dos coses que convergeixen en una, és a dir, ens vols dir que em d'educar la nostra mirada i contemplació a totes les persones que es troben al nostre voltant i, a la mateixa vegada, hem d'aprendre a creure en Déu i a saber contemplar-lo, a buscar a Jesús.
Doncs bé, el fet que digui que convergeixen en una em refereixo a que de la mateixa manera que cerquem a Jesús amb devoció i estimació, així també hem de cercar als nostres pares, mares, fills i amics perquè som imatge de Déu i fills seus. Per tant, Jesús és el nostre germà i un com tots nosaltres.
Per tant, com bé diu el text, a l'hora de conèixer algú em d'oblidar els nostres prejudicis i les nostres maneres radicals de pensar i obrir-nos a conèixer amb passió i amb respecte, cercant l'amistat i l'amor amb els altres. No s'ha de tenir enveja ni maldat per part de ningú.
Gràcies a l'educació rebuda i havent assimilat bé tot allò que ens han dit i explicat podem dir que som persones formades amb un bon saber estar i amb capacitats de poder fer-ho tot.
Abans d'acabar, s'ha de dir que es bo educar a la gent amb formació religiosa, potser no sempre cristiana (no és el meu cas), però la religió ensenya uns valors morals importants i els plasma a l'ànima. Aconsegueix formar a persones amb seny. Tot i que, això depèn de la llibertat de cadascú, és a dir, tothom és lliure de voler adquirir o no aquests valors.
Finalment, hem de portar una vida de recerca de Déu i de voler arribar a Crist. S'ha de santificar tot treball fet. Només així s'arriba a la plena felicitat.
Publicar un comentario